Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter
Informes i articles
L’esforç de convèncer per construir la pau PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 25 de desembre de 2015 11:28

Josep Maria Royo, Investigador de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Ara.cat


Llums i ombres envolten l’evolució de les relacions internacionals i de la conflictivitat actual els últims anys. Certament, des que va sorgir l’Estat Islàmic i va declarar que creava un califat entre Síria i l’Iraq, el juny del 2014, sembla que s’hagi produït una escalada de la violència a escala internacional, i que les eines a l’abast es redueixin de cara a fer front a aquestes situacions.

 

Pel que fa a la securitització de les societats, els debats entorn de la necessitat i els límits, els dilemes al voltant de l’equilibri entre llibertat i seguretat i les aproximacions militaristes o de realpolitik de les relacions internacionals com a únic camí es tornen a reobrir. Són una reacció -de vegades interessada- davant del clima de preocupació i por que s’estén per Occident, atesa l’evident fragilitat de les actuals polítiques de seguretat i defensa, qüestionades d’arrel davant la capacitat mortífera d’unes poques persones responsables dels atemptats de París, Tunis, Beirut, Istanbul o Xarm al-Xeikh. L’èmfasi en l’escalada militarista i les reaccions viscerals prenen protagonisme davant la reflexió i una anàlisi més pausada de tots els condicionants que envolten aquests conflictes i, per tant, també de la seva resolució.

L’atenció mediàtica

Al mateix temps, aquestes situacions de violència vinculades a la insurgència jihadista global, juntament amb les que tenen lloc a l’Afganistan, el Pakistan, Líbia, Nigèria, el Sahel, el Iemen o Somàlia, centren l’atenció de les escasses finestres dels mitjans de comunicació.

Aquesta violència jihadista està invisiblitzant moltes altres qüestions, entre les quals cal destacar-ne dues en el camp del conflictes i la pau: les altres guerres i els esforços per sortir d’aquestes espirals de violència. Aquestes altres guerres, no vinculades a la jihad global -la majoria africanes i asiàtiques-, tot i que també causen un elevat nombre de víctimes mortals, no estan rebent l’atenció mediàtica ni la pressió política i els recursos per fer-hi front. I això encara que les seves conseqüències puguin ser similars a les primeres en termes humanitaris, de desplaçaments de població, de violència sexual, d’abusos dels drets humans o de tràfic d’armes.

Nacionalitat de les víctimes

Que les víctimes siguin occidentals, que els soldats siguin nord-americans o europeus, que tinguem forts interessos o una dependència dels recursos d’aquests països o que la població desplaçada arribi a les nostres fronteres pot acabar sent més decisiu que la mateixa gravetat del conflicte, almenys a l’hora de prendre mesures per evitar que s’agreugi. En aquest grup trobem situacions tan greus com les de Burundi, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud, l’Índia o Tailàndia, entre d’altres.

En segon lloc, cal posar de manifest els esforços que es fan a escala local i internacional per posar fi a les guerres, que sistemàticament queden invisibilitzats pel mateix dramatisme que implica la guerra. Situacions en vies d’aconseguir-ho com les de Colòmbia, Burkina Faso, les Filipines, Mali, Birmània o Tunísia, entre d’altres, necessiten una continuada pressió política i acompanyament internacional per enfortir els passos duts a terme fins ara.

Processos de pau

Tot i que totes les guerres sempre tenen la seva fase d’aparent irresolubilitat i intractabilitat, fins i tot amb actors com els talibans de l’Afganistan, avui en dia s’estan produint moviments que podrien conduir a la formalització de processos de pau, qüestió que una dècada enrere ens semblaria una bogeria.

Pràcticament en la majoria dels conflictes armats dels últims anys s’han produït iniciatives de diàleg entre les parts enfrontades, algunes reeixides i d’altres fracassades. No obstant això, el que és imprescindible remarcar és que sempre cal intentar-ho, els cops que faci falta i al més aviat possible, perquè sovint és impossible vèncer, el que cal és convèncer.



Més informació: http://www.ara.cat

 

 

Plaça del Coneixement - Edifici MRA (Mòdul Recerca A), UAB, 08193 Bellaterra, España - Tel. (+34) 93 586 88 42 
    Fax. (+34) 93 581 32 94 - escolapau@uab.cat