Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.

El món d'avui gasta en armes i aparells militars més que mai, i això ens obliga a plantejar de nou els riscos d'aquest ordre universal i de la necessitat de procedir a una nova onada de desarmament, la segona, que permeti posar les coses en seu lloc, perquè les polítiques de defensa i seguretat siguin compatibles amb el desenvolupament humà, en el que s'ha denominat la "seguretat humana". En els últims anys s'han aconseguit ja importants objectius en matèria de desarmament. La segona onada del desarmament va començar amb la prohibició de les armes químiques, les mines antipersones i les bombes de dispersió. Ha de continuar amb polítiques de seguretat menys militaritzades, la reducció de les despeses militars, el control de comerç d'armes, el Tractat que regula les importacions, el control d'armes lleugeres, l'augment de les mesures de confiança i el suport als programes de desarmament, desmobilització i reinserció d'excombatents. Una agenda de desarmament per a la segona dèc ada d'aquest segle. Veure pdf (en castellà)