Escola de Cultura de Pau
  Escola de Cultura de Pau
CatalanEspañol (spanish formal Internacional)English (United Kingdom)
FacebookTwitter





dins del web
RD Congo: finestres d'esperança a l'espoliació dels recursos naturals? PDF Imprimeix
dimecres, 3 d'octubre de 2012 11:28

Josep Mª Royo Aspa, Investigador de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Per la Pau / Peace in Progress | Número 14 - Setembre 2012. Institut Català Interrnacional per la Pau (ICIP)

El control i l'espoliació dels recursos naturals ha contribuït a la perpetuació de la guerra a la República Democràtica del Congo (RDC), iniciada el 1998 i que remunta les seves arrels a les tenebres de Joseph Conrad, quan començà el saqueig belga d'aquesta part del continent africà. En aquest negoci hi han participat les Forces Armades congoleses (FARDC), grups armats locals i estrangers, empreses locals, diversos països veïns i multinacionals occidentals i asiàtiques, segons va assenyalar Nacions Unides a l'abril de 2001.

És la mateixa Nacions Unides la que en aquell moment afirmava que l'explotació era sistemàtica i sistèmica i que els càrtels tenien ramificacions per tot el món. Remarcava que nombroses empreses havien participat a la guerra i l'havien fomentat directament, intercanviant armes per recursos naturals; i d'altres havien facilitat l'accés als recursos financers per comprar armes, i afegia que els donants bilaterals i multilaterals havien adoptat actituds molt diverses davant els governs implicats. Tanmateix, de l'informe només se'n va derivar un conjunt de recomanacions de l'OCDE de bones pràctiques de caràcter voluntari.

Han passat onze anys des d'aquell primer estudi del Grup d'Experts de Nacions Unides i, tot i que la situació sobre el terreny no és tan greu com aleshores, ja que les tropes dels països veïns –en especial, Uganda i Rwanda– s'han retirat de la RDC i ara tenen unes relacions acceptables amb el seu veí congolès, les pràctiques d'espoliació il·legal continuen seguint els mateixos patrons, així com la violència sexual i el desplaçament forçat de població com a conseqüència dels enfrontaments. I les esperances de la població congolesa de disposar d'un govern legítim i democràtic també es van esvair al novembre de 2011. Cal recordar que la situació a la RDC és complexa, ja que conflueixen tensions sobre la propietat de la terra, qüestions identitàries no resoltes, lluites dels poders regionals i la feblesa i corrupció de l'Estat. En conseqüència, el control de l'espoliació dels recursos naturals no posarà fi als problemes que afecten al país, però sí pot deixar d'alimentar la continuïtat del conflicte.

Malgrat que s'han produït alguns progressos pel que fa a l'aplicació de les directrius sobre la diligència deguda per a assegurar que les cadenes de subministrament no recolzen l'explotació de minerals conflictius, el sector de la mineria dista d'aplicar-les, i pocs comptoirs1 de l'est de la RDC i dels països veïns les exerceixen. El Grup d'Experts va avaluar al novembre de 2011 la situació i va concloure que entre l'abril i novembre de 2011, la majoria dels comptoirs d'estany, tàntal i tungstè no havien tingut compradors de minerals no etiquetats, excepte les empreses xineses TTT Mining, Huaying i Donson International, que havien comprat els minerals sense fer les proves de diligència deguda. El Grup disposava de proves segons les quals aquests comptoirs havien fet adquisicions que han finançat a grups armats i xarxes delictives dins de les FARDC. Aquestes societats de comerç exterior xineses han tret els seus minerals a través de Rwanda i constitueixen un percentatge considerable dels compradors de cassiterita, wolframita i coltan de la RDC. A més, el contraban és molt important, i és a Rwanda on la majoria dels recursos exportats de forma il·legal són blanquejats i i etiquetats seguint les directrius corresponents, segons assenyala el Grup d'Experts.

Tanmateix, hi ha diferents mesures que s'estan començant a aplicar que poden començar a contribuir a canviar la situació a la RDC i tallar el fluxe de recursos econòmics que contribueixen a perpetuar el conflicte dels Grans Llacs. En primer lloc, cal destacar la campanya de lobby iniciada al 2007 per part de l'organització nordamerica Enough Project, que va contribuir, juntament amb d'altres organitzacions, a l'elaboració de la llei presentada pel congressista, James Mc Dermott, i que rebé el suport d'organitzacions i empreses com Human Rights Watch i Hewlett Packard, entre d'altres, però que no veié la llum. Posteriorment, al juliol de 2010, el Govern nord-americà dugué a terme una llei de reforma financera en el marc de la crisi econòmica global, la Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, de la que la Secció 1502 assenyalava que el regulador econòmic dels EUA, la Securities and Exchange Commission (SEC), havia d'aplicar una sèrie d'exigències a les empreses nord-americanes per a revelar l'origen dels seus minerals mitjançant la diligència deguda. Tanmateix, la llei ha rebut nombroses crítiques, tant del sector empresarial per les limitacions que suposa i els recursos necessaris per a fer auditories pel que fa a la cadena de subministrament, com d'alguns actors locals congolesos i ONG perquè la Secció 1502 pot suposar la fi de la mineria a l'est de la RDC. I, certament, durant l'any 2011 s'ha produït una caiguda del sector de la mineria que ha provocat que milers de persones es quedin sense treball, unit a la prohibició de sis mesos establerta pel Ministeri de Mines congolès a l'espera del desenvolupament de la Secció 1502. El Consell de Seguretat de l'ONU també va definir la diligència deguda a la resolució 1952 (2010). Posteriorment, al desembre de 2010 l'OCDE va elaborar una sèrie de recomanacions, així com la Conferència Internacional de la Regió dels Grans Llacs a la Cimera de Lusaka. Alemanya ha estat recolzant aquesta iniciativa regional i ha promogut una certificació anomenada Cadenes de Comerç Certificades (CTC, en anglès), que pretén establir estàndards de transparència i ètica en la producció. Fins i tot el sector industrial ha mogut fitxa i ha iniciat, en el sector de la cassiterita, un esquema de traçabilitat.

A aquestes iniciatives internacionals s'hi ha sumat el Govern congolès, aprovant la directiva el setembre del 2011 que exigeix a tots els operadors de mines del país, a tots els nivells de la seva cadena de producció, a exercir la diligència deguda definida en la resolució 1952 (2010) del Consell de Seguretat i en l'orientació de l'OCDE. Fruit d'aquestes pressions internacionals, al maig de 2012 el Govern congolès ha suspès a dues de les empreses xineses assenyalades per l'informe de Nacions Unides del novembre de 2011, Huaying i TTT Mining, per violar la llei congolesa i no revisar al cadena de subministrament.

Tanmateix, per a aconseguir que aquestes mesures tinguin un impacte real, s'han de dur a terme iniciatives a nivell local per a millorar la governabilitat, i a nivell internacional, les empreses europees i asiàtiques han d'estar subjectes a les mateixes regulacions que les empreses nord-americanes. I per ara la UE no ha fet cap moviment per a introduir regulacions similars a la Secció 1502, malgrat que el mercat europeu és un dels principals consumidors d'aquests minerals. I els consumidors, els usuaris finals de molts dels aparells d'alta tecnologia fabricats amb aquests recursos naturals, encara són massa aliens a tota aquesta perversa dinàmica que està suposant la persistència d'un conflicte que ha causat la mort de milers de persones.

 
Reptes per superar la violència sexual a la República Democràtica del Congo
8 d'Octubre, 13.30h
Sala d’Actes de La Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, UAB

L’Escola de Cultura de Pau de la UAB us convida a l’acte “Reptes per superar la violència sexual a la República Democràtica del Congo” amb la participació de Caddy Adzuba, periodista congolesa i premi príncep d’Asturies 2014

Més informació: http://escolapau.uab.cat